Analitzem el curs

   A l'inici del curs vam començar amb Pigmalió, un llibre de lectura la veritat interessant i que a més es pot relacionar amb el contingut de la nostra assignatura, ja que ens ensenya a parlar en públic. Després, vam fer la proposta de viatge, on vam preparar tot com si realment ens anàrem de viatge i vam buscar tot la informació. A octubre va vindre Arnau, el fill de Ferran, a donar-nos una xarrada del que ell havia estudiat (comunicació audiovisual)que a més estava relacionat amb la nostra assignatura i ens va contar experiències. També vam fer una tertúlia sobre l'eutanàsia on jo era l'organitzadora, és a dir, la que organitzava els turnos de paraula. Més tard vam fer una conferència de com parlar en públic que pense que va a venir-nos molt bé per a la nova etapa que està obrint-se per a nosaltres, la universitat. I finalment, vam fer el projecte que sincerament a mi més m'ha agradat de tot el curs, el programa de ràdio, ha sigut una molt bona experiència i hem apres moltes coses relacionades amb la radio a causa de la investigació que vam fer abans. Per altra banda, hem apres molt a manejar programes de muntatge i ara som quasi unes expertes.

   A mi, personalment, els projectes que més m'han agradat han sigut el programa de ràdio i fer els videoblogs, ja que a més de ser una cosa que ens agrada ens ajuda a mantenir la ment per una estona en altra cosa que no siga estudiar, i amb tot això, passes una bona estona amb les teues amigues. Per contra, la que menys m'ha agradat pense que és la del viatge cultural, ja que estàvem fent-la sapiguem que no anàvem a anar a cap lloc.

   L'assignatura una part molt gran d'aquesta és ajudar-te a parlar en públic i a millorar tot això, a més de aprendre coses relacionades amb la comunicació audiovisual i amb el món de la tele i la ràdio. Personalment, pense que hi ha hagut moments que m'hauria agradat donar molt més a l'activitat, ja que pense que a el millor necessitava més del que realment havia donat. Però aquest curs amb aquesta assignatura la veritat és que m'ha ajudat a millorar molt parlar en públic i a tindre menys vergonya a l'hora de fer-ho. A més de tot això, he pogut gaudir de l'assignatura amb les meues amigues i passar més temps amb aquestes. Per altra banda, és una assignatura que ens ha ajudat a evadir-nos del que ens rodejava, en el nostre cas, els exàmens i el selectiu.

 

  Finalment, crec que ha valgut la pena haver-me apuntat a aquesta assignatura i per als companys que l'any que bé estaran en segon se la recomane per què s'ho passaran molt bé.

Últim videoblog del curs

   Ja arribat el final del curs, i ja ens acomiadem amb aquest últim videoblog. En aquest vaig ha parlar amb les meua amigues i companyes Vicky i Paula sobre la cultura que hi ha o devia haver al nostre país.

    Si anem pel carrer i preguntem qualsevol pregunta de cultura, la majoria de la gent no sap que respondre, en canvi uns poquets sí que ho sàpiguen. La majoria quan fallen es riuen i veuen normal no saber-ho, però...és n
ormal tomar-se-ho de broma? A més, vosaltres sabríeu responer-les bé?

La vertadera amistat

   

   L'amistat, açò que tots coneguem però que no molts valoren, o almenys de la mateixa manera. Pense que l'amistat està molt menys valorada del que deuria, per a mi l'amistat hauria de ser la qual estiguera present en tot moment en la nostra vida, una mica imprescindible, que és necessari tindre, però no l'amistat falsa de conéixer a una persona un dia i anar de "ets el meu millor amic" quan en realitat no el coneixes bé. Jo em refereix a l'amistat vertadera, aquesta que l'altra persona se'n preocupa per tu, aquell que sap quan et trobes mal assoles amb la teua mirada, aquell que es troba al llarg dels anys al teu costat, per a mi açò és un vertader amic.

    Després, tenim els amics que han aparegut en la teua vida fa poc, però que els tens una estima increïble i que en poc de temps han fet molt més que altres que han estat més temps. Persones que has conegut per casualitat, beneïda casualitat, una cosa que agrairàs tota la teuavida. Però cal dir, que amics de veritat, els conegues els anys que siga, són molt pocs i es conten amb els dits d'una mà. Per això, jo sé que tinc amics vertaders i molt bons i estic molt agraïda per açò.

Cada vegada menys per a l'adéu...

  Després de sis anys a aquest institut, toca dir-li adéu. Hem passat tant moments bons com moments no tan bons. Ací, hem crescut, hem madurat i hem aprengui moltes cosses i no assoles d'assignatures, sinó de la vida. Hem fet amics que saps que són per a tota la vida, has fets amics "de pas" i mantens amb els que vas entrar, i també tenim els amics que amb el pas del temps hem anat perdent.

    Cada any a aquest institut ha sigut molt diferent, ha passat molta gent per la nostra vida i també s'ha anat tanta altra. Per altra banda, hem tingut professors que ens han ajudat massa i ja els tenim com a molt bon record per al llarg de tota la nostra vida, o altres que no t'han agradat massa, o el típic de "no és que hem té mania", hi ha de tot.

     Però, cal dir, que per a mi el curs més difícil de tota la meua vida, ha sigut aquest, maleït segon de batxillerat! Aquest any, ha sigut molt molt complicat...per a començar l'agonia del selectiu i acabar escoltant aquesta paraula unes vint vegades al dia o més. Després, hem tingut no assoles la dificultat del curs en si, sinó el preselectiu que va fer el nostre institut, que si, que la veritat que ens va ajudar una mica per a afonar-nos dins de l'agonia dels exàmens en tres dies i amb molta matèria, però pense que també ens va abaixar la nota.

  

   I per altra banda, ja el final, el final de tot dins del Joanot, els últims exàmens, donar tota la matèria a temps... Ara, és ja l'hora de "uis avore que ens possem per a la graduació", "avore que fem per a la graduació", ara és l'hora de donar l'adéu definitiu al nostre institut, el que ens ha vist créixer i el que ens ha ensenyat tantes i tantes cosses. A més, hi ha que dir que hem porte amistats molt bones, és l'hora d'enrecordar tot el bo amb un somriure i dir, aquest és el meu institut.

Xe, que bo!

   Ha arribat l'hora, ja estem amb Xe, que bo! Per a començar, cal dir que va ser molt dificultós per que van haver-hi molts problemes, moltes discussions, una companya se'n va anar del grup... Però he de dir que m'hauria agradat haver donat tot el que jo volia i no haver-ho fet nerviosa i cabrejada pels problemes ocasionats en l'últim moment.

   Encara tots els problemes, pense que a les meues amigues (Paula i Vicky) i a mi ens va eixir molt bé i vam passar una molt bona estona a més d'una experiència molt bonica que de segur que ens ajuda en el futur.

    Finalment, cal dir que aquesta activitat m'ha agradat molt fer-la perquè ha sigut una molt bonica experiència i hem passat una molt bona estona, a més d'aprendre de com va tot aquest món.

Preparatius per a la ràdio

Ací us deixe l'escaleta del meu grup (Vicky, Paula i jo) per a que pugau vore com hem anat fent tot i la base de la que hem partit. 

Temps	Nom de la secció	Contingut desenrotllat de la secció amb indicació de qui parla i quins àudios (veu o música) pregravats s’introduiran.
0’-2’	Presentació	(SINTONIA) Bon dia oients, com esteu? esperem que molt be, anem a començar amb el nostre programa Xe, que bo! Som Paula, Laura i Vicky i hui tractarem tres temes d’actualitat i una entrevista que més endavant direm. Per últim, farem una sorpresa, esteu atents!
	Parlem de teatre	Estrenes al teatre Bon dia oients, avui vaig a parla-vos sobre aquest gènere que ha quedat soterrat pel cine i substituït per la televisió. Si amics, us parle del teatre. Us presentaré les pròximes estrenes més interessants per tal de què sense poder evitar-ho us entren ganes d'anar i se us veja més a les coles del teatre que a les del camp de futbol. Los Morancos. En positivo 2 Els germans Cèsar i Jorge Cadaval, tornen als escenaris amb un nou espectacle que té com a objectiu fer oblidar al públic problemes com el atur, el dèficit o la prima de riesgo per a pensar d'una forma més positiva. Presenta gangs, chistes i situacions còmiques al més pur estil andaluç. Data: des de 30 abril fins el 17 de maig. En el teatre Olympia. Preus: De 25,50 a 35,50€ (audio) Carlos Latre. 15 años no es nada Carlos Latre celebra els seus 15 anys en el món de l'espectacle amb un show plagat d'imitacions. Data: Des de 11 de juny fins 21 de juny. En teatre Olympia. Preus: de 20 a 30€ (audio) Besos 'Besos' és una comèdia d'aromes mediterrànis creada pel tàndem Carles Alberola i Roberto García. Data: Des de 13 de maig fins 7 de juny de 2015. En teatre Talía. Preus: De 13,50 a 21,50€ Relieves Espectacle de dansa espanyola i flamenca amb suaus tocs de contemporaneïtat. Data: 30 d'abril. En teatre Rambleta. Preu: 12€ El otro lado de la cama És  la versió teatral de la exitosa pel·licula musical. Cançons que formen part de la història del pop i el rock espanyol acosten esta comèdia de relacions amoroses de final incert. Data: 9 i 10 de Maig. En teatre Rambleta. De segur que val la pena anar a veure qualsevol d'aquestes pròximes representacions teatrals tan variades. Del que no en cap dubte és de l'èxit i popularitat que ha tingut el famós cabaret "The Hole"(audio), un espectacle divertit, genial i fantàstic. Una història d'amor original, mesclada amb circ, música, ball i humor. Tenint com a protagonista al meravellós Alex O'dogherty i on el públic també forma part del show. Una vertadera obra d'art, si senyor.
7’-12’	Cine	I amics si per contra voleu anar al cine perque us agrada més estar davant d’una pantalla i disfrutar per exemple dels efectes especials, anem a parlar de tres de les moltes películes que hi ha en aquest moment a la cartellera de cine. La primera “Perdiendo el Norte”, una comedia protagonitzada entre altres per Blanca Suárez,Yon Gonzalez o Julian López que ha sigut la més vista en aquest any. Es clarament una representació de l’actualitat on dos amics de la generació perduda del nostre país al vore el programa de televisió “Espanyols pel món” creuen que  en Alemania está la solució a tots els seus problemes, però promte es donaran comte de que la realitat es molt més dura. Una película divertida per a passar una bona estona al cine. La segona de la que anem a parlar és: “Focus” la nova película de Will Smith en la que també participen actors com Margot Robbie o Rodrigo Santoro, aquesta comedia romántica que narra la historia d’un estafador profesional que decideis ajudar a una novata del ofici, aquestos s’enamoren i ell decideix ficar fi a la relació però tres anys més tard la dona que havía encés una flama en ell apareixerà com a una dona fatal en Buenos aires. Una anécdota d’aquesta película és que al principi els protagonistes anaven a ser Emma Stone i Ryan Gosling. Anem a escoltar uns segons del seu trailer. (AudioTRAILER FOCUS) Per últim tenim la versió real de Cenicienta protagonitzada per Lyli James i Richard Madden que conta la história de Disney que tots coneguem. açí fiquem un troç del seu trailer. (Audio TRAILER CENICIENTA)   Una curiositat d’aquesta película esque es varen necesitar 1.7 milions de cristalls swaroski per a fer el traje de l’escena del ball de cenicienta i el príncep. (SINTONIA CANVI ESPAI)
12’-17’	Esports (informativos telecinco)	Bon día, jo us vaig a parlar de la actualitat dels esports. Per a començar, el increíble entrenament lliure que va fer Marc Marquez la setmana passada i el que va sorprendre a tot el món. la moto es va parar i va saltar el muro i anar correguent a por l’altra moto, i a pesar de tot això, va eixir primer, i a més va guanyar la carrera del següent día. Per altra banda, en la carrera del diumenge va haver-hi un pique entre Valentino i Marquez que va donar molta diversió als espectadors, provocant que Marquez es va caure a l’ùltima volta i va guanyar a l’ùltim moment Rossi. Parlant del fútbol, la terrible polèmica de la setmana passada amb els àrbrits i el Valencia CF. Aquestes son les declaracions de l’entrenador (audio Nuno). Per aquestes declaracions i les del president d’aquest club, a aquestos pot caure una demanda. A més, tenim la Champions League on Espanya es troba present. Primer va succeir el partit de la setmana passada del At.Madrid-R.Madrid el qual va acabar amb un empat 0-0 i on va haver polèmica de si el jugador Carvajal va fer un Luis Suarez al jugador Manzukic, però tot açò es va negar minuts desprès d’acabar el partit. I desprès, l’altre partit PSG-FC Barcelona, el qual va guanyar l’equip espanyol. Encara que Mathieu va donar-li una mica de advantatge al PSG marcant en propia, crec que no sabia molt be on estava la porteria… Finalment, tenim el Barcelona-Valencia, partit que va ser molt complicat per a l’equip valencianista pero que van lluitar fins al final. El Valencia, a pesar de fer un partit increible i molt bo, va perdre 2-0. Jugadors i entrenador de l’equip contrari van elogiar al Valencia. (audio Luis Enrique)
17’-21’	Entrevista policies	Ara anem a entrevistar a dos policies que venen de tant en tant a l’institut a donar xarrades. (audio policies)
21’-26’	Broma telefònica	Anem amb la sorpresa, anem a riure-nos una mica, anem a fer una broma telefonica en directe. (audio Dani, Victor i el de classe)
26’-30’	Comiat	I hem arribat al final del nostre programa, moltes gràcies per haver-nos escoltat i esperem que us haja agradat. (SINTONIA del Programa Xe que bo)

Relat Digital-Poemes día de la dona

Nadie nos advirtió
de la profundidad del abismo
ni de la desolación
del salto involuntario.

No nos dijeron
que el borde
podría acercarse
hasta alcanzar nuestros pies.

No nos lo dijeron.
Y sin embargo,
el hueco crecía
debajo de nosotros.

La luna no sabe
que te has ido
sigue saliendo
todas las noches
para ti.

Te quedaste en las alas que me diste
para que yo aprendiera a volar
suspendida en el viento
de tu nombre.

Seguir adelante, no es negar el  primer paso
avanzar es mirar de otro modo
es negociar las heridas
 para que no sean lastre
sino impulso para un paso más.





Per altra banda, ací deixe el treball dels meus companys del dia de la dona. 

  A mi, m'ha agradat molt aquesta experiència de fer el videolit, ja que elpoema era molt bonic i era una cosa nova aquest curs, però si que vam fer anys enrere. A més, Paula i jo, vam anar a la platja per a gravar-ho ja que pensàvem que era un lloc molt bonic i que ens unia una mica al poema.