Setmaneta de xarrada

    Aquesta setmana els primers dies vam vore alguns dels videoblogs encara que falten alguns per pujar. Vam comentar les nostres opinions al respecte del que ens havien paregut els vídeos. I el dimecres va vindre Arnau, el fill del professor Ferran, que ha estudiat a València comunicació audiovisual i ens va parlar de en que consistia la carrera, el que feien, les eixides que aquesta carrera té i tot el relacionat, ja que dos de les meues companyes, Paula i Vicky, volen estudiar aquesta carrera. I elles li van preguntar els seus dubtes. A més, vam vore amb ell diversos videoblogs per que ell els comentara i ens diguera les errades que hi havíem fet o les errades més comuns. I la veritat ens va dir que els nostres videoblogs estaven prou bé per al grau que teníem nosaltres en temes de muntatge i tot el relacionat, ens va dir que teníem molta creativitat, cosa que fa molta falta en la carrera de comunicació audiovisual.   

   Per altra banda, parlant de la experiència de fer el nostre videoblog, la meua és que hem va donar molta vergonya fer-ho, perquè clar anar pel parque del meu poble vestida de Minnie... Tota l'estona em trobava pensant que si algú em veia el que pensaria, què estava fent, que pareixia bova, això si, m'ho vaig passar molt bé, vaig estar tota l'estona rient perquè clar, la situació feia gracia. I la veritat pense que el improvisar em va vindre molt bé, perquè si haguera seguit tot el guió no hauria terminat de tindre aquesta gràcia que té, ja que dic el que pense i no em centre en seguir pas a pas el guió. Em va eixir pense jo natural, ah vorem el pròxim...