dimecres, 13 de maig de 2015

Analitzem el curs

   A l'inici del curs vam començar amb Pigmalió, un llibre de lectura la veritat interessant i que a més es pot relacionar amb el contingut de la nostra assignatura, ja que ens ensenya a parlar en públic. Després, vam fer la proposta de viatge, on vam preparar tot com si realment ens anàrem de viatge i vam buscar tot la informació. A octubre va vindre Arnau, el fill de Ferran, a donar-nos una xarrada del que ell havia estudiat (comunicació audiovisual)que a més estava relacionat amb la nostra assignatura i ens va contar experiències. També vam fer una tertúlia sobre l'eutanàsia on jo era l'organitzadora, és a dir, la que organitzava els turnos de paraula. Més tard vam fer una conferència de com parlar en públic que pense que va a venir-nos molt bé per a la nova etapa que està obrint-se per a nosaltres, la universitat. I finalment, vam fer el projecte que sincerament a mi més m'ha agradat de tot el curs, el programa de ràdio, ha sigut una molt bona experiència i hem apres moltes coses relacionades amb la radio a causa de la investigació que vam fer abans. Per altra banda, hem apres molt a manejar programes de muntatge i ara som quasi unes expertes.

   A mi, personalment, els projectes que més m'han agradat han sigut el programa de ràdio i fer els videoblogs, ja que a més de ser una cosa que ens agrada ens ajuda a mantenir la ment per una estona en altra cosa que no siga estudiar, i amb tot això, passes una bona estona amb les teues amigues. Per contra, la que menys m'ha agradat pense que és la del viatge cultural, ja que estàvem fent-la sapiguem que no anàvem a anar a cap lloc.

   L'assignatura una part molt gran d'aquesta és ajudar-te a parlar en públic i a millorar tot això, a més de aprendre coses relacionades amb la comunicació audiovisual i amb el món de la tele i la ràdio. Personalment, pense que hi ha hagut moments que m'hauria agradat donar molt més a l'activitat, ja que pense que a el millor necessitava més del que realment havia donat. Però aquest curs amb aquesta assignatura la veritat és que m'ha ajudat a millorar molt parlar en públic i a tindre menys vergonya a l'hora de fer-ho. A més de tot això, he pogut gaudir de l'assignatura amb les meues amigues i passar més temps amb aquestes. Per altra banda, és una assignatura que ens ha ajudat a evadir-nos del que ens rodejava, en el nostre cas, els exàmens i el selectiu.

 

  Finalment, crec que ha valgut la pena haver-me apuntat a aquesta assignatura i per als companys que l'any que bé estaran en segon se la recomane per què s'ho passaran molt bé.

Últim videoblog del curs

   Ja arribat el final del curs, i ja ens acomiadem amb aquest últim videoblog. En aquest vaig ha parlar amb les meua amigues i companyes Vicky i Paula sobre la cultura que hi ha o devia haver al nostre país.

    Si anem pel carrer i preguntem qualsevol pregunta de cultura, la majoria de la gent no sap que respondre, en canvi uns poquets sí que ho sàpiguen. La majoria quan fallen es riuen i veuen normal no saber-ho, però...és n
ormal tomar-se-ho de broma? A més, vosaltres sabríeu responer-les bé?

dimarts, 5 de maig de 2015

La vertadera amistat

   



   L'amistat, açò que tots coneguem però que no molts valoren, o almenys de la mateixa manera. Pense que l'amistat està molt menys valorada del que deuria, per a mi l'amistat hauria de ser la qual estiguera present en tot moment en la nostra vida, una mica imprescindible, que és necessari tindre, però no l'amistat falsa de conéixer a una persona un dia i anar de "ets el meu millor amic" quan en realitat no el coneixes bé. Jo em refereix a l'amistat vertadera, aquesta que l'altra persona se'n preocupa per tu, aquell que sap quan et trobes mal assoles amb la teua mirada, aquell que es troba al llarg dels anys al teu costat, per a mi açò és un vertader amic.

    Després, tenim els amics que han aparegut en la teua vida fa poc, però que els tens una estima increïble i que en poc de temps han fet molt més que altres que han estat més temps. Persones que has conegut per casualitat, beneïda casualitat, una cosa que agrairàs tota la teuavida. Però cal dir, que amics de veritat, els conegues els anys que siga, són molt pocs i es conten amb els dits d'una mà. Per això, jo sé que tinc amics vertaders i molt bons i estic molt agraïda per açò.